Cròniques de solitud

És un recull de poemes que sorgí des que vaig submergir-me en una lluita interna contra la depressió, l’ansietat i l’autisme, entre altres trastorns mentals.
Quan sentia que l’energia negativa m’absorbia cap a una mena de bucle o forat negre, anava a la muntanya i allà m’inspirava per exterioritzar el que em passava pel cap; escrivia amb un llapis les idees que brollaven en la meva ment i m’ennuegaven de manera que no em permetia ser feliç. Tot aquell cúmul de pensaments acabaven plasmats en un simple i, alhora, complex full de paper.
De mica en mica, vaig acumular tants poemes que em van suggerir mostrar-los al món.
Així doncs, es tracta d’una part molt íntima del meu ésser més profund, de la meva petita existència, de la meva vida.
Ho dedico als qui salven vides i, sobretot, a aquelles persones que pateixen i lluiten per viure.